Avui a classe hem
visionat una conferència que va fer el mestre d'educació infantil Lluís Vallvé,
especialitzat en arts plàstiques, a la nostra facultat uns cursos enrere.
Ens ha deixat coses
molt clares encara que, segons Vallvé, tenim una responsabilitat molt gran ,
crear la nova escola, la nova visió d'educació... Fa molt respecte però crec
que es necessita, siguem nosaltres els que canviem poc a poc l'ensenyament o bé
que els que hi ha ara canviïn el xip, tant s'hi val qui, però s'ha de fer i JA!
Esta clar que avui
dia vivim en una societat que es troba en constant canvi i com a mestres hem de
saber adaptar-nos a tots els moments i saber pujar al tren en el moment adient.
Ens trobem en moments de canvis constants i em de saber adaptar l'art de
l'escola a aquests canvis sense oblidar-nos que és una eina que tenim per tal
de transmetre i expressar. Avui dia, sense tenir en compte la nostra societat,
es segueix utilitzant i treballant l'art a l'aula de la mateixa manera que la treballàvem
23 anys enrere quan érem a parvulari i això ha de canviar. L'art al carrer i
avui dia és un moviment abstracte, canviant i molt modern, tot el contrari del
que trobem a les escoles.
Per altre banda, tal
i com diu el Lluís a la seva conferència, hem de ser persones creatives i tenir
en compte que aquesta creativitat s'encomana, de major o menor manera però
s'acaba encomanant, per tant, serem els principals models per als infants. Hem
d'ensenyar als infants a veure més enllà de les coses, a traspassar el seu
escut i veure els detalls, les coses concretes, que siguin crítics i que
tinguin els seus punts de vista propis. Hem d'acompanyar als infants en aquest
camí, a enfortir la seva autoestima si es que ho necessiten, fer-los partícips
i fer-los actuar, ser receptius i ser capaços d'expressar els seus sentiments,
això els hi ajudarà en la seva creativitat i forma d'expressió.
També hem de donar
molt importància als llenguatges en aquest camp ja que no utilitzar el valor
expressiu i comunicatiu a l'escola és un gran enrariment. Els llenguatges, com
es obvi, permeten construir coneixements encara que no tan sol el llenguatge
verbal, hem de contemplar d'altres i mitjançant l'art tenim una eina que ens aportarà
molta riquesa.
Per últim el Lluís va
parlar de la importància de la fantasia en aquesta edat, aquesta s’entén com
una fugida del món real, pertany a un món que no té res a veure amb la realitat
però que hi ha una connexió entre els dos constantment. La fantasia parteix de
la realitat i es nodreix de la mateixa, ens permet conèixer la seva realitat.
La fantasia permet als infants imaginar, a nosaltres ens permet saber que sent
l'altre i així poder actuar en conseqüència.
Per tant i per concloure
aquest post amb la meva opinió, penso que realment tenim la clau per canviar el
món de l'educació, amb respecte i amb molta força ho hem d'aconseguir. Poc a
poc me’n vaig adonant de la importància que tenen les coses que abans no la
tenien o almenys jo no era conscient. L'art com a camí a la coneixença de
l'interior, de crear sense obstacles ni normes, l'art com a eina d'expressió de
l'interior de les persones... Una disciplina que trobem a la vida real, en la
nostra societat i de forma transversal amb les altres matèries, una disciplina
a la que no se li esta donant el valor que té i ho hem d'aconseguir.
Imatge Vist aquí
No hay comentarios:
Publicar un comentario