Reggio Emilia

Avui a classe hem visionat un vídeo sobre l'educació Reggio Emilia. Fins el moment havia escoltat parlar d'aquesta metodologia encara que el que ens havien explicat era una mica superficial, mai havíem vist realment com treballaven en aquestes escoles.

El creador d'aquesta metodologia educativa va ser el pedagog Loris Malaguzzi, el qual el seu lema era que els infants aprenen per mitjà de la observació per després poder desenvolupar els seus propis projectes de creació.

És una metodologia educativa que orienta, guia i captiva el potencial intel·lectual, emocional, social i moral de l'infant i l'entorn d'aquest és sempre agradable, saludable i envoltat d'amor. El docent és el guia de l'infant, l'escola i el deixa tenir iniciativa i pròpia decisió estant sempre a prop d'ell.

Seguint aquesta metodologia es creu en les capacitats pròpies dels infants, els seus potencials, les seves ganes d'aprendre, les seves curiositats i els seus propis interessos per construir els seus aprenentatges. Són molt importants els treballs grupals, les interaccions socials, la socialització amb iguals i la negociació. En l'educació dels infants es treballa en xarxa, escola, família i entorn proper, la participació de les famílies en aquest tipus d'ensenyament és essencial.

Aquesta metodologia persegueix un objectiu el qual es crear una escola amable, activa, inventiva i on hi hagi molta comunicació. L'escola és un laboratori on els infants són els investigadors, aprenen i reflexionen sobre els seus aprenentatges i sobre la vida mateixa. Les relacions són un dels pilars de l'ensenyament, les famílies, els educadors i els infants son igual de protagonistes.

Esta clar que poques escoles trobem al nostre voltant amb aquest pensament, lliures on respecten els ritmes i interessos dels infants, aquí trobem tot el contrari, escoles amb horaris inamovibles, amb milers de treballs per fer seguint unes unitats didàctiques plenes d'activitats on els infants no tenen temps de dir la seva... Sembla mentida que els protagonistes dels aprenentatges siguin els infants... Però això ha de canviar i cada vegada veiem més al nostre voltant escoles que fan esforços per canviar la seva forma de ser, escoles que es van adaptant a les noves metodologies on l'infant té el timó dels seus aprenentatges, on és ell qui decideix si vol estar assegut o bé vol experimentar amb altres materials...

Aquest vídeo m'ha donat més ganes de tirar endavant, de provar i de dir "JA ESTÁ BÉ". Volem una nova escola, volem que se'ns doni l'oportunitat de treballar com escoles exemplars com aquestes. Volem fer un canvi JA!

Ha de ploure cap amunt. Lluis Vallvé

Avui llegim a classe el primer capítol del llibre d'en Lluís Vallé "Ha de ploure cap amunt".  En aquest llibre el Lluís ens parla de la importància de l'art a l'escola i de la importància que té l'expressió, la comunicació i la construcció de coneixements.

Un cop llegit el capítol ens hem reformulat tres preguntes i les hem contestat en petit grup:

• Qualsevol mestre pot ser mestre de plàstica?

Tothom pot ser mestre de plàstica però no tothom hauria de ser-ho. Hi ha persones més creatives que d'altres, persones que viuen més l'art i que acaben comprenent millor aquest món d'abstracció i ambigüitat i a la fi és el que hem de transmetre als infants, creativitat, valors i amor per l'art. Per tant, un mestre de plàstica ha de tenir unes experiències prèvies, ha de sentir l'art i tenir unes habilitats quasi innates. 

Des del meu punt de vista penso que qualsevol mestre hauria de ser mestre de plàstica o al menys tenir-ne nocions perquè per ser mestre d'educació infantil s'ha de ser creatiu i tenir aquella passió innata per crear. Estaria molt bé poder sortir de la facultat amb uns coneixements d'art i de plàstica que ens permetin enfrontar-nos a una classe.

• Per què ser creatiu?

Un bon mestre ha de ser creatiu per potenciar la imaginació de l'infant, ha de deixar volar la imaginació del nen i mai posar límits a la seva creativitat. Fomentar l'art com a eina d'expressió totalment lliure.

Pel que veig dia a dia a les aules, els treballs de plàstica són sempre molt pautats i penso que haurien de ser tot el contrari... Per què hi han 27 produccions artístiques iguals? (o casi...) Si estiguessin fetes respectant els interessos del nen i deixant volar la seva expressió cada obra seria diferent. Crec que en aquest cas estem, fins ara, lligats de mans i hem de fer que això acabi.

• Objectiu principal de fomentar l'art a l'escola

A la nostra etapa la plàstica i l'art és una de les maneres d'expressió dels infants i de saber representar aquelles coses que pasen pel seu cap i que senten, també descobreim molts aspectes del seu interior gràcies a les representacions gràfiques. 

Potenciant bé aquesta disciplina l'infant tindrà una millor educació artistica i serà més creatiu cosa que li obrirà moltes portes en altres aspectes de la seva vida. 

Les escoles tendeixen a limitar les arts i la plàstica a fer reproduccions, enganxar papers, dibuixar, pintar un mural pero és molt més que això, és el moment que té l'infant de alliberar el seu interior, ademés de que no se li dona la importància que té i fins i tot es redueixen les hores.

Conferència: L'art a l'escola per Lluís Vallvé

Avui a classe hem visionat una conferència que va fer el mestre d'educació infantil Lluís Vallvé, especialitzat en arts plàstiques, a la nostra facultat uns cursos enrere.

Ens ha deixat coses molt clares encara que, segons Vallvé, tenim una responsabilitat molt gran , crear la nova escola, la nova visió d'educació... Fa molt respecte però crec que es necessita, siguem nosaltres els que canviem poc a poc l'ensenyament o bé que els que hi ha ara canviïn el xip, tant s'hi val qui, però s'ha de fer i JA!

Esta clar que avui dia vivim en una societat que es troba en constant canvi i com a mestres hem de saber adaptar-nos a tots els moments i saber pujar al tren en el moment adient. Ens trobem en moments de canvis constants i em de saber adaptar l'art de l'escola a aquests canvis sense oblidar-nos que és una eina que tenim per tal de transmetre i expressar. Avui dia, sense tenir en compte la nostra societat, es segueix utilitzant i treballant l'art a l'aula de la mateixa manera que la treballàvem 23 anys enrere quan érem a parvulari i això ha de canviar. L'art al carrer i avui dia és un moviment abstracte, canviant i molt modern, tot el contrari del que trobem a les escoles.

Per altre banda, tal i com diu el Lluís a la seva conferència, hem de ser persones creatives i tenir en compte que aquesta creativitat s'encomana, de major o menor manera però s'acaba encomanant, per tant, serem els principals models per als infants. Hem d'ensenyar als infants a veure més enllà de les coses, a traspassar el seu escut i veure els detalls, les coses concretes, que siguin crítics i que tinguin els seus punts de vista propis. Hem d'acompanyar als infants en aquest camí, a enfortir la seva autoestima si es que ho necessiten, fer-los partícips i fer-los actuar, ser receptius i ser capaços d'expressar els seus sentiments, això els hi ajudarà en la seva creativitat i forma d'expressió.

També hem de donar molt importància als llenguatges en aquest camp ja que no utilitzar el valor expressiu i comunicatiu a l'escola és un gran enrariment. Els llenguatges, com es obvi, permeten construir coneixements encara que no tan sol el llenguatge verbal, hem de contemplar d'altres i mitjançant l'art tenim una eina que ens aportarà molta riquesa.

Per últim el Lluís va parlar de la importància de la fantasia en aquesta edat, aquesta s’entén com una fugida del món real, pertany a un món que no té res a veure amb la realitat però que hi ha una connexió entre els dos constantment. La fantasia parteix de la realitat i es nodreix de la mateixa, ens permet conèixer la seva realitat. La fantasia permet als infants imaginar, a nosaltres ens permet saber que sent l'altre i així poder actuar en conseqüència.

Per tant i per concloure aquest post amb la meva opinió, penso que realment tenim la clau per canviar el món de l'educació, amb respecte i amb molta força ho hem d'aconseguir. Poc a poc me’n vaig adonant de la importància que tenen les coses que abans no la tenien o almenys jo no era conscient. L'art com a camí a la coneixença de l'interior, de crear sense obstacles ni normes, l'art com a eina d'expressió de l'interior de les persones... Una disciplina que trobem a la vida real, en la nostra societat i de forma transversal amb les altres matèries, una disciplina a la que no se li esta donant el valor que té i ho hem d'aconseguir.

Imatge Vist aquí

Arts Visuals II: Una nova mirada de l'art a l'escola

Hem presento...

Sóc la Cristina Martínez alumne del grup 61 d' Eduació Infantil. Tinc 26 anys i visc a Molins de Rei. La meva experiencia amb els infants va començar quan tenia 20 anys i vaig decidir fer un cicle formatiu d'Eduació Infantil. Des d'aquell moment vaig començar a escoltat moltes versión de com és l'escola ideal pero encara no he trobat aquell espai on vegi que els infants aprenen seguint els seus interesos, de forma lliure i seguint el seus ritmes... ¿ho trobaré? De moment tot són suposicions i escoles "introbables"... Serem nosaltres qui trenquem la matriu? I per què no...?

Avui ha estat el primer dia de l'assignatura i la veritat es que m'ha sorprés gratament. El passat any ja vam fer una petita introducció a l'art en educació infantil pero crec que en aquesta segona part anirem més a fons... M'agradaría endinsar-me en els pensaments dels infants i deixar-los crear lliurement les seves obres, sense haver d'agafar la seva maneta per ajudar-lo a fer una estampació... per què? realment és el que vol l'infant? deixem-ho crear!