FINALITZEM ARTS II

El passat curs vam fer una altre assignatura en relació amb les arts, després d'acabar-la por em donava començar arts II i he de dir que m'he sorprès molt. La primera part (I) va ser molt pràctica en el sentit de que havíem de fer obres com els "artistes" reals quan la majoria de nosaltres no en som, i si no ens ensortiem amb la "copia" d'allò que anàvem a veure a un museu estàvem sospesos. Vaig estar molt desmotivada per què no se'ns valorava gens el que feiem. Jo mai he tingut una educació artística més del que he après jo sola, mai he anat a classes de dibuix o a classes d'escultura o pintura... Se dibuixar a "la meva manera" i em costa veure segons quines perspectives de l'art ja que l'ART com a tal mai m'ha cridat l'atenció. 

Ara, en aquesta segona part (II) he pogut veure i vivenciar de primera mà que l'art no és calcar escultures del MNAC o reproduir un gerro en un dibuix... es molt més que això, és una forma d'expressió i que cap producció com a tal és pot valorar amb una nota. He après que l'art té un recorregut, un camí i un sentit en el que cadascú posa la seva essència  i li dona la seva forma.

Gràcies Berta per obrir-nos els ulls i poder estimar l'art tal i com és, per transmetre'ns aquesta passió que portes dins i per ensenyar-nos a obrir el nostre interior amb una producció sent nosaltres. Estic segura que això ens ha obert a molts de nosaltres un camí per acompanyar als infants en aquest món, a ser creatives i sobretot a escoltar sense oïdes sinó des de l'interior.

¡GRÀCIES!

UNITAT DIDÀCTICA II: LAND ART

En aquest enllaç podreu veure la unitat didàctica que he fet juntament amb les meves companyes utilitzant cen LAND ART.

https://drive.google.com/file/d/0B4G6llP-Mi1mN1h5S3ZJQkZ1ZnM/edit?usp=sharing

LA NOSTRA UNITAT DIDÀCTICA I

Ens hem plantejat fer alguna cosa diferent i que sigui enriquidora i atraient per als infants. Pensat i pensant hem arribat a la conclusió de treballar la natura i em medi ambient i ho hem volgut relacionar amb un aspete de l'art contemporani que encara no és garie conegut i que pot encantar als infants per la seva experimentalitat i ser una activitat tan vivencial, el LAND ART. 

El LAND ART és un corrent de l’art contemporani que utilitza el marc i els materials de la natura i l’entorn: fusta, sorra, pedres, roques, foc, aigua, plantes, etc…

Generalment aquest tipus d’obres les trobem a l’exterior exposades als elements naturals i sotmeses a l’erosió natural, així doncs algunes desapareixen quedant només records fotogràfics o videogràfics. A continuació podreu veure una mostra del que és aquest tipus d'art i les producció de Andy Goldsworthy "Rivers and Tides". Aquest video és una proposta per mostrar als infants i introduir una mica el tema.

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Land_Art

   

La meva producció artistica 2: Tu + Yo = UNO

Tu + Yo = Uno

Todo empezó una noche fría de invierno, ese día supe que en ese mismo momento cambiaria mi vida para siempre, empezabas a formar parte de mí, de mi vida, y quería luchar por ello, por ti, por nosotros. Emociones, intrigas, inquietudes, momentos de adrenalina, de incertidumbre... Todo eso pasaba por mi cabeza, por mi cuerpo, pero quería que fuese así y contigo, solo contigo, algo que jamás quise con nadie. Momentos mágicos a tu lado que hacían más firme mi apuesta y ahora sé que ha sido la mejor decisión de mi vida.

Ahora ya ha pasado mucho tiempo, días, semanas, meses, años... han pasado más de siete años desde aquel momento, aquel día en que los dos decidimos formar parte del otro y unirnos en uno, aquel día en que empezamos a complementarnos poco a poco, a ser parte del otro, a leer el pensamiento con la mirada, aquel día en que empezamos a formar lo que ahora llamamos “nosotros”. Hemos pasado grandes cosas juntos y juntos hemos compartido con los que más queremos nuestro amor, nuestra amistad, nuestra complicidad.

No nos hacen falta las palabras, nuestras miradas lanzan mensajes sobre lo que sentimos y nos entendemos con solo clavar nuestros ojos en el otro, con un roce piel a piel, con un beso. Eso que yo llamo “complicidad” solo ha existido y existe contigo.

No te elegí, no te busque… Estaba escrito en el camino del destino nuestro encuentro. Después de siete años sé que estabas en el camino de mi vida, que no fue casualidad y que aquel camino erróneo me llevaría a ti. Tuve que equivocarme una y otra vez para encontrarte pero debía ser así. Ahora sé que desde que nacimos estábamos conectados de alguna forma y que nacimos para estar juntos.

Y así empezó todo, una noche fría de invierno.  

I aquesta va ser la meva producció artistica acompanyada del text d'estil que podeu llegir anteriorment: 

La meva producció artistica 1: El meu recorregut

Comencem la esperada producció artistica. La veritat es que m'ha costat una mica saber que fer... Realment quan menys t'ho proposes apareixen temes amb els que treballar pero quan has de trobar algún costa o bé perquè faries moltes coses o bé perquè has de buscar molt a dins com em va passar a mi.

Després de dies pensant i pensant vaig arribar al que volia expressar, a la meva font d'inspiració... la meva relació sentimental.

Aquest és el camí que hem fet més vegades junts i que potser més ens simbolitza:

EL CIRCO DE LAS MARIPOSAS

IMPACTANT! No tinc paraules per descriure el que he sentit en veure aquest cortometratge. 

La veritat es que transmet uns valors molt enriquidors i es veu el que arriba a patir la gent pero sobretot les ganes de viure de les persones i les ganes de superació personal.

També és super important la figura de la persona que li tendeix la ma i li dona una oportunitat després d'haver sigut utilitzat com a marioneta, com una "cosa" i no com una persona.

Després de veure vides com aquestes valorem la sort que tenim de poder tenir-ho tot, i sense tenir-ho tot estar clar que és pot viure, aquest noi viu sense cames ni braços i és feliç! Hem tingut la sort de que en una altre assignatura hem pogut veure com és el seu dia a dia i la seva vida qüotidiana i la veritat és que, encara que no té fàcil fer la seva vida com tothom ell posa totes les ganes i forces i ho aconsegueix, aconsegueix afrontar els reptes de la vida sent feliç.

PLANTEJAMENT D'UNITAT DIDÀCTICA RELACIONADA AMB L'ART. OBRA: LOS GEMELOS

En aquesta sessió hem elaborat una unitat didàctica partint d'una obra d'art, en aquest cas "Los Gemelos" de Jaume Plensa.

Imaginan't i posant-nos en situació escolar vam plantejar que el projecte que s'estava treballant en aquell moment a la classe era "la familia" i a partir d'aquí vam anar tirant del fil per relacionar l'obra de Plensa amb el nostre projecte.

   Edat dirigida: 5 anys (P5)

•      Competències:

- Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autonoma.

-  Aprendre a pensar i a comunicar.

- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

-  Aprendre a conviure i habitar el món.

•      Objectius:

o   Introduir l’art contemporani a l’aula.

o   Treballar altres disciplines a partir de l’obra.

• Introducció:

Durant el trimestre estem treballant a l’aula el projecte “La Familia” i hem aprofitat l’obra de Jaume Plensa  - Los Gemelos per introduir l’art a l’aula relacionant-lo amb el tema principal del projecte planificant activitats durant un dia.

MATÍ

• Activitat 1:

Presentació de l’obra.  Explicarem una mica el què és, qui ho va fer, etc...

• Activitat 2:

Un cop introduïda la obra hem llençat una pregunta als infants: Què veiem aquí?

Segons el seu interes i la seva perspectiva els infants poden respondre segons la seva visió del que veuen (lletres, simbols, dues persones iguals, asseguts, grans ja que la persona que mira l’escultura és més petita...) segons el que surti nosaltres també els ajudarem.

Durada: 20 minuts aproximadament.

• Activitat 3:

Aprofitant que els infants han observat i s’han adonat de la mida de l’escultura sortirem al pati ja que és d’hora i encara no hi ha ningú. Els hi direm que es possin per parelles i els hi donarem la següent consigna: “Busqueu i/o identifiqueu coses més grans que vosaltres”, “Busqueu i/o identifiqueu coses més petites que vosaltres”.

Per parelles portaran una càmera fotogràfica i un dels membres de la parella fotografiarà al seu company/a comparant-se amb un element més gran i/o petit i després canviaran els rols. D’aquesta manera a part de treballar la mida introduirem les TIC.

Durada: 30 minuts aproximadament.

PATI: 45 minuts.

• Activitat 4:

Comentarem a l’aula que visualitzen a l’obra a part de veure les mides ja que és una obra que podem enllaçar amb molts conceptes i temàtiques, d’aquesta manera aprofitarem per treballar la llengua més a fons.

Ho farem identificant les lletres de les escultures i reproduint-les artísticament (plastilina, pals de fusta, pintura en un mural...) També ho podem fer amb objectes quotidians o de l’aula com per exemple les construccions.

Durada: 45 minuts.

TARDA:

• Activitat 5:

Comentarem les fotografies que han sortit de les càmeres fotogràfiques fent un mural amb una classificació per mides (més grans que..., més petits que...). D’aquesta manera treballarem classificacions i agrupacions.

Per acabar, penjarem el mural a l’aula per tenir-ho a l’abast i deixaríem constància amb les diferents produccions dels infants. A part de les fotografies que han fet, el títol del mural també el poden fer ells amb plastilina o pintura.

Reggio Emilia

Avui a classe hem visionat un vídeo sobre l'educació Reggio Emilia. Fins el moment havia escoltat parlar d'aquesta metodologia encara que el que ens havien explicat era una mica superficial, mai havíem vist realment com treballaven en aquestes escoles.

El creador d'aquesta metodologia educativa va ser el pedagog Loris Malaguzzi, el qual el seu lema era que els infants aprenen per mitjà de la observació per després poder desenvolupar els seus propis projectes de creació.

És una metodologia educativa que orienta, guia i captiva el potencial intel·lectual, emocional, social i moral de l'infant i l'entorn d'aquest és sempre agradable, saludable i envoltat d'amor. El docent és el guia de l'infant, l'escola i el deixa tenir iniciativa i pròpia decisió estant sempre a prop d'ell.

Seguint aquesta metodologia es creu en les capacitats pròpies dels infants, els seus potencials, les seves ganes d'aprendre, les seves curiositats i els seus propis interessos per construir els seus aprenentatges. Són molt importants els treballs grupals, les interaccions socials, la socialització amb iguals i la negociació. En l'educació dels infants es treballa en xarxa, escola, família i entorn proper, la participació de les famílies en aquest tipus d'ensenyament és essencial.

Aquesta metodologia persegueix un objectiu el qual es crear una escola amable, activa, inventiva i on hi hagi molta comunicació. L'escola és un laboratori on els infants són els investigadors, aprenen i reflexionen sobre els seus aprenentatges i sobre la vida mateixa. Les relacions són un dels pilars de l'ensenyament, les famílies, els educadors i els infants son igual de protagonistes.

Esta clar que poques escoles trobem al nostre voltant amb aquest pensament, lliures on respecten els ritmes i interessos dels infants, aquí trobem tot el contrari, escoles amb horaris inamovibles, amb milers de treballs per fer seguint unes unitats didàctiques plenes d'activitats on els infants no tenen temps de dir la seva... Sembla mentida que els protagonistes dels aprenentatges siguin els infants... Però això ha de canviar i cada vegada veiem més al nostre voltant escoles que fan esforços per canviar la seva forma de ser, escoles que es van adaptant a les noves metodologies on l'infant té el timó dels seus aprenentatges, on és ell qui decideix si vol estar assegut o bé vol experimentar amb altres materials...

Aquest vídeo m'ha donat més ganes de tirar endavant, de provar i de dir "JA ESTÁ BÉ". Volem una nova escola, volem que se'ns doni l'oportunitat de treballar com escoles exemplars com aquestes. Volem fer un canvi JA!

Ha de ploure cap amunt. Lluis Vallvé

Avui llegim a classe el primer capítol del llibre d'en Lluís Vallé "Ha de ploure cap amunt".  En aquest llibre el Lluís ens parla de la importància de l'art a l'escola i de la importància que té l'expressió, la comunicació i la construcció de coneixements.

Un cop llegit el capítol ens hem reformulat tres preguntes i les hem contestat en petit grup:

• Qualsevol mestre pot ser mestre de plàstica?

Tothom pot ser mestre de plàstica però no tothom hauria de ser-ho. Hi ha persones més creatives que d'altres, persones que viuen més l'art i que acaben comprenent millor aquest món d'abstracció i ambigüitat i a la fi és el que hem de transmetre als infants, creativitat, valors i amor per l'art. Per tant, un mestre de plàstica ha de tenir unes experiències prèvies, ha de sentir l'art i tenir unes habilitats quasi innates. 

Des del meu punt de vista penso que qualsevol mestre hauria de ser mestre de plàstica o al menys tenir-ne nocions perquè per ser mestre d'educació infantil s'ha de ser creatiu i tenir aquella passió innata per crear. Estaria molt bé poder sortir de la facultat amb uns coneixements d'art i de plàstica que ens permetin enfrontar-nos a una classe.

• Per què ser creatiu?

Un bon mestre ha de ser creatiu per potenciar la imaginació de l'infant, ha de deixar volar la imaginació del nen i mai posar límits a la seva creativitat. Fomentar l'art com a eina d'expressió totalment lliure.

Pel que veig dia a dia a les aules, els treballs de plàstica són sempre molt pautats i penso que haurien de ser tot el contrari... Per què hi han 27 produccions artístiques iguals? (o casi...) Si estiguessin fetes respectant els interessos del nen i deixant volar la seva expressió cada obra seria diferent. Crec que en aquest cas estem, fins ara, lligats de mans i hem de fer que això acabi.

• Objectiu principal de fomentar l'art a l'escola

A la nostra etapa la plàstica i l'art és una de les maneres d'expressió dels infants i de saber representar aquelles coses que pasen pel seu cap i que senten, també descobreim molts aspectes del seu interior gràcies a les representacions gràfiques. 

Potenciant bé aquesta disciplina l'infant tindrà una millor educació artistica i serà més creatiu cosa que li obrirà moltes portes en altres aspectes de la seva vida. 

Les escoles tendeixen a limitar les arts i la plàstica a fer reproduccions, enganxar papers, dibuixar, pintar un mural pero és molt més que això, és el moment que té l'infant de alliberar el seu interior, ademés de que no se li dona la importància que té i fins i tot es redueixen les hores.

Conferència: L'art a l'escola per Lluís Vallvé

Avui a classe hem visionat una conferència que va fer el mestre d'educació infantil Lluís Vallvé, especialitzat en arts plàstiques, a la nostra facultat uns cursos enrere.

Ens ha deixat coses molt clares encara que, segons Vallvé, tenim una responsabilitat molt gran , crear la nova escola, la nova visió d'educació... Fa molt respecte però crec que es necessita, siguem nosaltres els que canviem poc a poc l'ensenyament o bé que els que hi ha ara canviïn el xip, tant s'hi val qui, però s'ha de fer i JA!

Esta clar que avui dia vivim en una societat que es troba en constant canvi i com a mestres hem de saber adaptar-nos a tots els moments i saber pujar al tren en el moment adient. Ens trobem en moments de canvis constants i em de saber adaptar l'art de l'escola a aquests canvis sense oblidar-nos que és una eina que tenim per tal de transmetre i expressar. Avui dia, sense tenir en compte la nostra societat, es segueix utilitzant i treballant l'art a l'aula de la mateixa manera que la treballàvem 23 anys enrere quan érem a parvulari i això ha de canviar. L'art al carrer i avui dia és un moviment abstracte, canviant i molt modern, tot el contrari del que trobem a les escoles.

Per altre banda, tal i com diu el Lluís a la seva conferència, hem de ser persones creatives i tenir en compte que aquesta creativitat s'encomana, de major o menor manera però s'acaba encomanant, per tant, serem els principals models per als infants. Hem d'ensenyar als infants a veure més enllà de les coses, a traspassar el seu escut i veure els detalls, les coses concretes, que siguin crítics i que tinguin els seus punts de vista propis. Hem d'acompanyar als infants en aquest camí, a enfortir la seva autoestima si es que ho necessiten, fer-los partícips i fer-los actuar, ser receptius i ser capaços d'expressar els seus sentiments, això els hi ajudarà en la seva creativitat i forma d'expressió.

També hem de donar molt importància als llenguatges en aquest camp ja que no utilitzar el valor expressiu i comunicatiu a l'escola és un gran enrariment. Els llenguatges, com es obvi, permeten construir coneixements encara que no tan sol el llenguatge verbal, hem de contemplar d'altres i mitjançant l'art tenim una eina que ens aportarà molta riquesa.

Per últim el Lluís va parlar de la importància de la fantasia en aquesta edat, aquesta s’entén com una fugida del món real, pertany a un món que no té res a veure amb la realitat però que hi ha una connexió entre els dos constantment. La fantasia parteix de la realitat i es nodreix de la mateixa, ens permet conèixer la seva realitat. La fantasia permet als infants imaginar, a nosaltres ens permet saber que sent l'altre i així poder actuar en conseqüència.

Per tant i per concloure aquest post amb la meva opinió, penso que realment tenim la clau per canviar el món de l'educació, amb respecte i amb molta força ho hem d'aconseguir. Poc a poc me’n vaig adonant de la importància que tenen les coses que abans no la tenien o almenys jo no era conscient. L'art com a camí a la coneixença de l'interior, de crear sense obstacles ni normes, l'art com a eina d'expressió de l'interior de les persones... Una disciplina que trobem a la vida real, en la nostra societat i de forma transversal amb les altres matèries, una disciplina a la que no se li esta donant el valor que té i ho hem d'aconseguir.

Imatge Vist aquí

Arts Visuals II: Una nova mirada de l'art a l'escola

Hem presento...

Sóc la Cristina Martínez alumne del grup 61 d' Eduació Infantil. Tinc 26 anys i visc a Molins de Rei. La meva experiencia amb els infants va començar quan tenia 20 anys i vaig decidir fer un cicle formatiu d'Eduació Infantil. Des d'aquell moment vaig començar a escoltat moltes versión de com és l'escola ideal pero encara no he trobat aquell espai on vegi que els infants aprenen seguint els seus interesos, de forma lliure i seguint el seus ritmes... ¿ho trobaré? De moment tot són suposicions i escoles "introbables"... Serem nosaltres qui trenquem la matriu? I per què no...?

Avui ha estat el primer dia de l'assignatura i la veritat es que m'ha sorprés gratament. El passat any ja vam fer una petita introducció a l'art en educació infantil pero crec que en aquesta segona part anirem més a fons... M'agradaría endinsar-me en els pensaments dels infants i deixar-los crear lliurement les seves obres, sense haver d'agafar la seva maneta per ajudar-lo a fer una estampació... per què? realment és el que vol l'infant? deixem-ho crear!